Amb motiu del 8 de març, des de Feministes de Catalunya vam presentar un manifest que incidia en la situació d’opressió estructural de les dones i denunciava les múltiples formes d’explotació que recauen sobre les dones pel sol fet de ser-ho, amb la contundent etiqueta #FinsAlConyDeSerExplotades.
Per això el dissabte 13 de març de 2021 vam organitzar una taula rodona per seguir alçant la veu contra l’explotació laboral, sexual, reproductiva i de les cures que patim les dones. Ens hi van acompanyar la realitzadora audiovisual Lula Gómez, l’escriptora Carmen Domingo, la sindicalista Cristina Broto i l’antropòloga Gaby Poblet. El debat va ser moderat per la jurista Elisa Martínez.
En el bloc sobre explotació sexual, Lula Gómez va plantejar grans qüestions que cal recordar, ja que els nous discursos patriarcals ens volen fer retrocedir en la conceptualització i teorització desenvolupades pel feminisme amb un bombardeig continu d’idees sobre el trampós mite de la llibertat d’elecció. És que potser és innat que les dones estiguem destinades a ser un producte de consum per als homes? És que tenim vocació de complaure’ls? Això és patriarcat, el control dels nostres cossos sexuats i de la nostra capacitat reproductiva. Les dones han estat històricament condemnades a l’àmbit privat, com a propietat dels homes. Ser dona és pertànyer a la classe sexual oprimida. I, en aquest sentit, la prostitució és un sistema violent que posa a disposició dels homes dones públiques que pertanyen a tots i que els permet mantenir el poder sobre totes les dones. No solament sobre les prostituïdes, perquè aquest sistema ens recorda que som considerades inferiors, que en qualsevol moment poden sotmetre’ns. No desapareixerà el patriarcat si la institució de la prostitució segueix vigent i aquest és, sens dubte, un problema que afecta a totes les dones del món.
En el bloc sobre explotació reproductiva, Carmen Domingo va aportar arguments de pes contra la greu agressió vers les dones i els seus cossos que suposen els ventres de lloguer. Per començar, cal evitar usar eufemismes com “maternitat subrogada” que només pretenen blanquejar aquesta pràctica. Les dones no parim “quelcom” parim “algú”, parim una persona, i les persones no es poden vendre. El desig de tenir fills és completament legítim, però no es pot convertir en un dret a costa de l’explotació de terceres persones. Molts d’aquests desitjos estan associats a la societat neoliberal, que promou la creació constant de noves necessitats i que tot allò que desitges ho puguis comprar. En aquest sentit, en els ventres de lloguer es barregen la construcció capitalista del desig com a necessitat de consum i el comerç amb el desig de tenir descendència amb la nostra pròpia herència genètica. La cosificació de les dones es produeix als països pobres en una doble direcció: per part de la industria de l’explotació reproductiva i per part de les seves pròpies famílies, com a via per millorar la seva situació econòmica. Dret a decidir? Les dones pobres no en tenen perquè tenen necessitat de sobreviure.
En el bloc sobre explotació laboral, Cristina Broto va recordar que qualsevol moviment social, i el feminisme n’és molt conscient, sap que cal fer visible allò invisible i que cal transformar allò individual en col·lectiu. El subjecte d’explotació és la classe treballadora, les persones que necessitem la nostra força laboral per subsistir. I si ens cal per viure, actua la por, que ens situa en un estat de gran vulnerabilitat . El sector dels serveis a les persones està conformat per un 90% de dones. Atès que és un sector intensiu en mà d’obra, per aconseguir més beneficis es vulneren drets laborals, amb contractes temporals, parcials, canvis constants d’empreses, compaginar diferents contractes, etc. A més el patriarcat fa creure que les dones tenim una capacitat innata de cuidar, netejar o cuinar, per la qual cosa són sectors de baixa valoració. En definitiva, som dins d’una roda de feminització dels treballs infravalorats, encara que siguin necessaris per a la vida, d’una gestió de serveis públics cada cop més externalitzada i mercantilitzada i d’un mercat de serveis que per extreure’n beneficis necessita explotar cada cop més.
En el bloc sobre explotació de les cures, Gaby Poblet va assenyalar que en el servei domèstic i de cures es produeix una explotació a nivell material, perquè la inspecció de treball encara no hi ha arribat, i a nivell simbòlic, perquè està a mig camí entre allò laboral i allò domèstic. A qui s’explota actualment? En el context de globalització i en les societats mediterrànies, a dones migrants. Hi ha països que han potenciat aquesta exportació de dones, com Filipines, com a mecanisme per ingressar divises. A Espanya, el 80% són llatinoamericanes, però també hi ha dones de l’Est d’Europa i marroquines; són les dones que no tenen altres oportunitats. Quan són homes, no se’ls anomena cuidadors sinó infermers o assistents, i no se’ls demana “serveis extra d’afecte”. L’assetjament sexual a les cuidadores és endèmic i està naturalitzat. Si hi ha necessitat de cures, i hi ha un dèficit de polítiques publiques per cobrir-la, s’ha de dir clarament que les dones migrants estant reemplaçant l’Estat. És un sector precari perquè està feminitzat i és un sector feminitzat perquè està precaritzat. Es produeix una apropiació i anul·lació total de la dona. Cal un pacte social de les cures.
Les dones estem fartes de veure com la igualtat no és mai efectiva més enllà del paper i com fins i tot els drets que ha costat tant consolidar estan en risc de retrocés amb els recents intents de deshumanitzar-nos.
Escrit per Ares Cases.
Podeu veure la sessió completa aquí: