Amb motiu del 23 de setembre, Dia internacional contra l’Explotació Sexual i la Tracta de dones, nenes i nens per nodrir aquesta activitat criminal, volem denunciar que la prostitució és una de les pitjors formes de violència sexual i exigir que es posi fi a la mercantilització i deshumanització de les dones per al consum dels homes. Al mateix temps, ens sembla fonamental exposar la connexió entre la ideologia queer, que està alterant tot l’ordenament jurídic que hauria de protegir els drets de les dones, i l’explotació sexual, amb un discurs clarament antifeminista que està aconseguint calar, amb el suport de tots els mitjans de comunicació, la indústria de l’entreteniment i amplis sectors del govern de la Generalitat i el de l’Estat.
Com va dir l’antropòloga Françoise Héritier, dir que les dones tenen dret a vendre’s és voler amagar la idea -inacceptable- que els homes tenen dret a comprar-les. La lluita contra la subordinació sexual de les dones, i la prostitució en primer lloc, forma part de les reivindicacions més antigues de l’agenda feminista, però només alguns països, com Suècia, han aconseguit aprovar una llei abolicionista. L’aliança entre el capitalisme i el patriarcat va multiplicar exponencialment el negoci de l’explotació sexual, i la globalització va disparar la tracta de dones i nenes, que ara és una de les tres activitats criminals més lucratives del món, juntament amb el comerç d’armes i el tràfic de drogues. Espanya, amb Catalunya al capdavant, és el primer destí europeu de turisme sexual, amb macrobordells a tot el territori i milers de bordells, camuflats o no, a totes les ciutats, pobles, carreteres i descampats. Prop de casa nostra hi ha dones esclavitzades, enganyades amb deutes, apallissades i drogades per sotmetre-les i aguantar homes que no les consideren éssers humans com ells. Os convidem a llegir com parlen els puteros de nosaltres.
El govern diu que actuarà contra la tracta, però sense demanda de dones per prostitució no hi ha tracta, i és aquí on s’ha d’incidir mitjançant lleis i polítiques per transformar la cultura patriarcal que normalitza socialment entre els homes el consum de dones. És més, sabem que ha crescut de forma exponencial entre els nois el consum de pornografia, que erotitza la violència sexual, des d’edats tan primerenques com els 8 anys, amb un impacte directe en la pornificació de les relacions sexuals entre joves, augmentant la submissió de les noies. Només cal recordar els informes dels serveis ginecològics d’urgències dels hospitals a Catalunya, que han vist créixer el nombre de visites de dones joves per lesions semblants a les que pateixen les dones prostituïdes i les “actrius del porno” (vegeu l’informe CEDAW sobre Catalunya). També es pretén exculpar la violència sexual de la prostitució amb el pretext del consentiment de les dones, però és obvi que el consentiment està condicionat per les relacions de poder, la violència mateixa, i per la immensa i creixent precarització de les dones.
Així, ens trobem que la ideologia queer resignifica la prostitució com a “treball sexual” lliurement escollit i justifica el regulacionisme amb el fals discurs “pro-drets de les putes”, que en realitat dona drets als proxenetes, camuflant i desplaçant el delicte a la tracta, per ser “no escollida”. La falsa “lliure elecció”, el dogma neoliberal bàsic. A més, la ideologia queer presenta la pornografia com una opció alliberadora les pràctiques de la qual, cada vegada més violentes, s’exigeixen a les dones prostituïdes, mentre s’introdueixen entre els joves per la via de suposats materials escolars d’educació afectivo-sexual. Aquells que defensen aquestes posicions acusen de puritanes les feministes i presenten l’abolicionisme de la prostitució com si formés part de la moral puritana enlloc del què és: una reivindicació clau per l’emancipació de les dones. No hi ha transgressió ni progrés en l’erotització de la violència sexual. El que sí que hi ha és reclutament per la prostitució, que comença amb plataformes online que capten les noies amb suposades oportunitats de diners fàcils venent el seu cos.
Aquesta connexió amb entre la ideologia queer i el retrocés en els drets de les dones ja s’ha constatat a Catalunya per què la reforma de la llei catalana contra la violència masclista aprovada el desembre no només va deixar fora la prostitució com a violència sexual contra les dones, sinó que va transformar el subjecte de la llei. Ara, qualsevol home autodeclarat dona pot ocupar els espais segurs i els recursos destinats a la protecció de les víctimes de la violència masclista, que són només dones i pel fet de ser-ho.
L’estat que s’inhibeix davant de l’explotació sexual de les dones no les està considerant ciutadanes i es converteix en còmplice: és un Estat Prostitucional. Fa més d’un any que la Plataforma per l’Abolició de la Prostitucio (PAP-OOMM), formada per desenes d’organitzacions de dones de tot l’Estat, va presentar al Ministerio de Igualdad una proposta de Llei Orgànica per l’Abolició del Sistema Prostitucional sense que fins ara se n’hagin tingut més notícies.
Aquesta situació és insostenible i, per tot això, reclamem una llei abolicionista de la prostitució que incideixi sobre la demanda: que persegueixi el proxeneta, multi al putero i protegeixi les dones. Necessitem urgentment una llei que substitueixi l’acceptació social de la mercantilizació de les dones per l’explotació sexual i l’erotització de la violència sexual a través de la pornografia per una sexualitat lliure i desitjada. Una llei que tipifiqui d’una vegada per totes la prostitució com a violència sexual.