El Parlament de Catalunya està a punt de tramitar una modificació de la Llei catalana contra la Violència Masclista que protegeix les dones i les nenes des de 2008. Quan es va aprovar, la Llei 5/2008 ja era la més avançada d’Europa en matèria de lluita contra la violència masclista, una xacra que no només no retrocedeix sinó que empitjora amb noves formes i s’estén a edats més joves, tant pel que fa a les víctimes com als agressors. Aquest és sens dubte l’aspecte més greu.
Des de l’inici de la declaració de pandèmia i els decrets de confinament el març de 2020, les agressions patides per les dones a la llar han augmentat significativament: a l’abril l’augment ja era del 88%, segons l’Institut Català de les Dones, i els darrers càlculs ja parlen de més del 140% en el nombre de trucades rebudes al 016. Tot i que el 2020 s’han incrementat les hores d’atenció dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIADs) i es van estenent els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIEs) en violència masclista, els reptes continuen sent la detecció del risc i la prevenció de la violència masclista.
Si bé és necessari incloure formes de violència no contemplades a la llei actual, com la violència institucional i la ciberviolència, que sense dubte agreugen i expandeixen la violència masclista, aquesta proposta de modificació de la llei es presenta com una millora però en realitat constitueix un gravíssim risc de retrocedir en la protecció jurídica de les dones i les nenes. Entre moltes altres raons, per les següents:
- Primer, perquè es substitueix la categoria jurídica DONA per un conjunt d’identitats definides per sentiments subjectius, de manera que el propi significat de violència masclista perd tot el sentit. Ser dona és haver nascut de sexe femení, no pas haver nascut home i sentir-se dona. La violència masclista és contra les dones pel fet de ser-ho, per la posició social subordinada que ocupen a ulls dels seus agressors.
- Segon, perquè inexplicablement es deixen fora formes molt greus de violència masclista contra dones i nenes, que son l’explotació sexual i totes les altres formes de violència que la normalitzen, com ara la pornografia i la publicitat sexista.
- Tercer, perquè no menciona ni proposa cap actuació preventiva adreçada als possibles victimaris, que són els homes de totes les edats. Cal incidir en els contextos de socialització i educació dels potencials agressors.
A més, la proposta de modificació de la llei no s’acompanya de dades ni fa menció de recomanacions concretes d’informes que hagin avaluat l’impacte de la llei 5/2008, elements imprescindibles per justificar-ne una modificació i més encara en el sentit que es proposa.
La conclusió de les nostres companyes Silvia Carrasco i Gemma Lienas en les seves compareixences al Parlament de Catalunya aquest novembre de 2020, convidades a exposar les seves anàlisis de la proposta de modificació de la Llei catalana 5/2008 contra la Violència Masclista, és contundent: no a aquesta proposta de modificació.
Adjuntem tot seguit els escrits que cadascuna ha presentat a les diputades i diputats dels partits polítics del Parlament de Catalunya que estan treballant en aquesta proposta de modificació.