El passat 20 de juny des de Feministes de Catalunya vam organitzar l’acte “Alika contra el proxeneta” al Centre Cultural Teresa Pàmies de Barcelona. En un context de debat intens sobre prostitució a Espanya, i després de la gran mobilització abolicionista a Madrid del 28 de maig, la veu d’Alika Kinan, una dona supervivent d’explotació sexual, resultava més reveladora que mai.
L’acte va ser presentat per Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya, i Lula Gómez, productora audiovisual.
Una victòria històrica
Alika Kinan va ser víctima del sistema prostitucional durant 16 anys, la major part dels quals a l’Argentina, però també a Espanya. Es va atrevir a denunciar les xarxes proxenetes que l’havien esclavitzat i també l’Estat, còmplice necessari. I va guanyar. Els tribunals li van donar la raó, el seu cas ha establert jurisprudència i contribueix a donar cobertura legal a moltes dones en situació de tràfic i de prostitució.
Alika no només va aconseguir sobreviure, sinó que ha esdevingut una de les principals lluitadores contra l’explotació sexual al seu país i una referent mundial.
Naturalitzar l’horror
Com es recluten les dones? Com aconsegueixen les xarxes de tracta generar una actitud submisa, fins i tot de vegades col·laborativa, en la víctima? Alika Kinan ens explica que el modus operandi d’aquestes xarxes ja fa dècades que no és la violència inicial, sinó simplement aconseguir que se cedeixi la voluntat sexual a través de la pobresa. “No tenim cap altra opció”.
Les ofertes enganyoses, la pròpia ignorància de les dones que són captades i explotades, juntament amb les enormes necessitats econòmiques que pateixen, aplanen el camí als explotadors perquè puguin posar en marxa aquesta “estratègia de manipulació per atrapar les dones i fer que naturalitzin l’horror dia a dia”, apunta Lula Gómez.
Les víctimes pateixen un procés d’adaptació. El començament és molt dolorós i traumàtic, com ens explica Alika: “La meva primera nit en un prostíbul vaig passar de la humiliació al dolor físic, i del dolor a la vergonya. Em tremolaven les cames, era terrorífic. Vaig perdre la noció del temps i de la quantitat d’homes que em van violar. Després, t’hi vas adaptant per poder sobreviure.”
Violència en totes les seves formes
“Quan parlem de prostitució, indefectiblement estem parlant de violència”, afirma contundent Alika Kinan. Parlem d’una terrible violència. De fet, en el sistema prostitucional coexisteixen tots els tipus de violència: sexual, física, psicològica, simbòlica, econòmica, etc.
“El dia a dia és entrar en una habitació amb un home que paga i no saber si en sortiràs viva o no”. Sobreviure o no sobreviure. Alika ens recorda que gran part dels feminicidis que es cometen contra les dones prostituïdes els cometen els puters, no pas els proxenetes. És un indicador important del nivell de violència.
En una relació sexual plenament consentida, “el que passa en aquella habitació no ho toleraries. Per a qualsevol dona, seria motiu més que suficient per posar una denúncia per agressió sexual”. O, en altres paraules, “paguen per violar”.
I la violència no acaba en els proxenetes i els puters, sinó que s’estén molt més enllà, amb un procés d’estigmatització social de les dones prostituïdes que va escalant, amb un gran impacte psicològic per a elles, i acaba derivant en la pròpia culpa. “Ja ets la puta; la dona que gaudeix del sexe i que li agraden els diners ràpids, quan en realitat cada polvo amb cada home es fa etern”.
Aquesta estigmatització va deteriorant i corcant per dins les dones, els fa malbé profundament l’autoestima, els projectes de vida acaben sent meres fantasies i el cercle de violència les acaba portant a pensar que no valen res. Aquesta és, segons Alika, l’eina més forta que tenen les organitzacions criminals, amb la qual s’asseguren una “mercaderia segura i perdurable”.
Arriba el rescat… i ja
“M’havien rescatat, tret del prostíbul i l’havien tancat. M’havien dit que era víctima de tràfic, però jo no sabia què era això i no sabia què fer”, explica Alika. No s’ocupaven del “dia després”.
A més, la dona en situació de prostitució es converteix en addicta per poder sostenir-se dins del sistema. És una altra seqüela. “Quan em van rescatar no em podia aguantar, estava passada de drogues i sentia fàstic per qualsevol ésser humà”.
Alika Kinan va passar per un llarg procés de recuperació i desintoxicació, i ho va fer sola, “perquè l’Estat argentí no hi era, no hi havia ningú”.
Davant d’aquesta perspectiva, Alika va crear i impulsar la Fundació Alika Kinan, que ofereix atenció, assessorament jurídic i acompanyament a víctimes del sistema prostitucional a l’Argentina. A més, realitza investigació acadèmica i incidència política.
Una llei imperfecta, però una llei
Alika Kinan defensa la necessitat de lleis integrals, que no només actuïn des del vessant penal, sinó que incloguin la restitució i el reconeixement dels drets de les víctimes, com l’accés a un habitatge digne, feina, salut o educació.
Tot i això, malgrat que la Llei de Tracta de persones a Argentina no és una llei abolicionista, “era el millor al que es podia optar en aquell moment”. Encara que la llei no és perfecta, és un gran avenç en matèria de drets humans.
“La llei deia que si eres major de 18 anys i havies donat el consentiment, no eres víctima, tret que poguessis demostrar que estaves en situació de vulnerabilitat. Amb aquesta llei vaig guanyar el judici, perquè jo era una dona absolutament vulnerable”. A Alika finalment la van escoltar, després de molt de temps d’insistència. “El millor és que em van escoltar altres dones i em van acompanyar”. Tot començava a agafar sentit.
Alika anima totes les dones a “lluitar per ocupar un lloc estratègic dins dels governs”, per garantir que les mesures per a les víctimes i les supervivents siguin efectives. I que, si hi ha una llei en curs: “doneu suport a la llei, no abandoneu les víctimes, que puguin pensar en un projecte de vida que les dignifiqui”. Aquest ha de ser el nostre compromís, perquè “tots som part del problema, encara que no hàgim pagat, perquè els prostíbuls estan davant dels ulls de tothom, des de sempre, vosaltres els heu vist i ens hi heu deixat a dins”.
Apunta Sílvia Carrasco que “estem en un moment històric. El moviment feminista a Espanya ja ha redactat una llei abolicionista ideal. Però qualsevol pas que ens hi apropi rescatarà dones, tancarà prostíbuls i donarà oportunitats per sumar més dones a aquesta reclamació. A l’Argentina, amb una llei imperfecta, Alika va guanyar. Aquest missatge és fonamental”.
Gràcies… A qui?
Alika també ens explica que en aquell moment d’alta vulnerabilitat de vegades les víctimes acabaven per estar agraïdes per les poques coses que els donen, també quan surten del sistema prostitucional.
“No hem de donar les gràcies, no devem res a ningú. Hi ha una societat sencera que et deu una vida i no la tindràs mai”, ens diu Alika, “tot el que nosaltres hem viscut no té reparació, com si fóssim un cotxe. Som éssers humans, i el que ens van fer va ser deshumanitzar-nos i deixar-nos sense saber quins eren els nostres drets”.
Quedem-nos amb les paraules d’Alika Kinan: “Que aquestes dones puguin pensar en un projecte de vida que les dignifiqui, aquest és el compromís que tenim amb tota la societat. Juntes aconseguirem que se’ls restitueixin els drets, aconseguirem que s’avanci. Totes i cadascuna de nosaltres hem de lluitar per aconseguir-ho. Podrem”.
Escrit per Ares Cases
Podeu veure l’acte complet aquí: