Cada 23 de setembre es commemora el Dia Contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, una jornada de reivindicació feminista contra la prostitució. Com diu la feminista i supervivent de prostitució Amelia Tiganus, el sistema prostitucional és un sistema concentracionari en què milers de dones són despullades de la seva condició d’ésser humà sent sotmeses física, psicològica i econòmicament perquè siguin violades per consumidors de prostitució de forma industrialitzada.
Normalment, els puteros no creuen estar violant a ningú. Ells paguen per poder fins i tot sentir-se «donjuanes», envoltats de dones joves obligades a coquetejar amb ells i a satisfer els seus desitjos sexuals. Creuen que no són violadors perquè ells no han hagut d’exercir la violència per tenir sexe amb aquesta dona. D’això ja se n’ocupa el proxenetisme internacional, un dels majors i més lucratius negocis criminals, juntament amb el tràfic de drogues i el d’armes. Les màfies que trafiquen amb dones s’encarreguen de que els puteros puguin violar-les amb tota tranquil·litat, fins i tot amb tota tranquil·litat de consciència.
Hi ha moltes formes de captar dones per convertir-les en esclaves sexuals del sistema prostitucional internacional. Sabem molt sobre el tema a Espanya, el tercer país del món en consum de prostitució per darrere de Tailàndia i Puerto Rico. Sabem que hi ha xarxes de tràfic que s’estenen per tot el món, i que porten a noies joves enganyades amb la promesa de donar-los una feina. Només arribar aquí se’ls treu el seu passaport, són retingudes en els bordells, se’ls diu que han contret un deute amb els proxenetes i que hauran de pagar-lo, i les amenacen amb prendre represàlies contra les seves famílies si es neguen a fer-ho. Les violen, les droguen, les apallissen, les deixen mig nues en roba interior sensual i les obliguen per tot els mitjans a posar-se a disposició sexual de 10, 20 o 30 homes al dia. Els diuen que han de coquetejar amb els homes que van a violar-les, fer que les convidin a copes i sotmetre’s a tots els seus desitjos sexuals, per repugnants que siguin.
Això succeeix sense que ningú, cap autoritat ni govern, sigui del color polític que sigui, ho impedeixi. A Espanya, i especialment a Catalunya, hi ha macrobordells, camps de concentració de dones on són explotades sexualment fins que són esgotades, destruïdes física i mentalment, amortitzades per al sistema prostitucional, o fins a la mort. I tot per satisfer la gran demanda masculina de cossos de dones, que és el motiu de l’existència i el sosteniment econòmic del sistema prostitucional a nivell internacional. Una demanda que només pot cobrir-se amb el negoci criminal.
Així doncs, aquest any a Feministes de Catalunya volem mostrar com parlen els puteros, aquests nois, aquests homes, que constitueixen la demanda de prostitució. Per a això hem emprat cites textuals del fòrum Spalumi, el Fòrum PL i de l’article de Beatriz Ranea (2021) “Narratives al voltant del colonialisme sexual: entrevistes a homes que consumeixen prostitució a l’Estat espanyol“. En unes quantes imatges que recullen els seus comentaris en forma de converses de WhatsApp, trobem una radiografia de la ment del putero.
Veiem el menyspreu a totes les dones, ja siguin prostitutes o les seves pròpies parelles, veient en la prostitució una forma d’aconseguir el que no obtenen de les seves xicotes o esposes. Veiem també el seu cinisme i subterfugis morals en no considerar això un “engany” a les seves parelles, o preferint anar amb prostitutes estrangeres perquè així els és més fàcil deshumanitzar-les per poder violar-les. A més del masclisme inherent als comentaris dels puteros, el racisme i la concepció colonialista de les dones estrangeres és potser el més pertorbador dels comentaris, parlant d’elles com d’una varietat de productes, assenyalant els seus avantatges i inconvenients a l’hora de violar-les. Veiem també com expliquen que la crisi va fer que més noies espanyoles fossin prostituïdes, i els veiem lamentant-se de que els puteros amb menys recursos hagin d’acudir a la prostitució més barata.
La deshumanització de les dones en el sistema prostitucional és la misogínia, el racisme i el classisme en la seva màxima i més crua expressió. És per això que aquí no hi caben mitges tintes, i pel que la prostitució ha de ser abolida. Mai tindrem una societat igualitària mentre els homes puguin accedir al cos de les dones mitjançant el pagament.
