Els drets de les dones, el dret al lliure desenvolupament de la infància, el dret a la lliure expressió sexo-afectiva de les persones homosexuals i el dret de les persones que pateixen disfòria o incongruència de gènere (CIE11 i DSM5) a una atenció professional seriosa estan en risc de retrocés.
La proposta de Llei per la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i altres propostes de noves lleis (Llei LGBTI, Llei Zerolo) impulsades pel govern han col·locat al centre de la política estatal una confrontació que és internacional i que vol imposar canvis molt perillosos, a través d’introduir o consolidar conceptes que capgiren el dret: “identitat de gènere”, “autodeterminació de gènere”, “despatologització” i “afirmació”.
Segons la “identitat de gènere”, ser dona és el mateix que declarar-se dona. Volen substituir a les lleis “sexe” per “gènere”, negant la realitat biològica material de ser dona i ser home i convertint el sexisme tradicional en una “identitat”, de manera que es redueix ser dona a un sentiment o una expressió estètica. Acte seguit, reclamen que l’autodeterminació de gènere sigui, sense cap filtre ni garantia, l’únic requisit pel canvi de sexe registral (la llei vigent, 3/2007, de 15 de març, estableix garanties mèdiques i jurídiques per procedir a aquesta ficció legal aplicable només a casos de majors d’edat amb diagnòstic de disfòria o incongruència).
Les lleis “trans” comporten riscos molt greus per a les dones, atesa la situació de desigualtat estructural que patim, com estem veient en altres països. Les polítiques d’igualtat que protegeixen les dones deixen de tenir sentit si no se sap a qui s’apliquen i els delictes específics contra les dones pel fet de ser-ho queden ocults:
- Les estadístiques per conèixer i actuar contra la desigualtat que pateixen les dones es tornen inservibles quan el sexe deixa de ser una categoria objectiva als documents (bretxa salarial, desigualtat accés laboral i carrera professional, participació i representació social i política, etc.).
- La violència contra les dones, inclosa la violència sexual, queda oculta i s’esborra si els criminals es declaren dones (al Regne Unit, on violació és sempre penetració amb penis, s’han “incrementat” falsament les “violacions comeses per dones” amb aquestes lleis).
- Els espais protegits per a les dones deixen de ser-ho i es converteixen en entorns que incrementen la seva vulnerabilitat. Els homes autodeclarats dones poden entrar a qualsevol espai protegit per a les dones, com banys, vestidors, refugis per a dones maltractades i presons de dones (fins i tot si han estat condemnats per delictes sexuals).
- L’esport femení deixa de ser just i corre el risc de desaparèixer en detriment de les dones esportistes, i augmenten les lesions en esports d’impacte. Els homes autodeclarats dones són acceptats a les categories femenines sense cap requisit (sempre mantenen l’avantatge de la superioritat anatòmica i muscular i conserven nivells molt més alts de nanomols que les dones fins i tot tractats per rebaixar la testosterona).
- El nou llenguatge amaga la realitat biològica i social de les dones, dissociant ser dona de les especificitats fisiològiques i capacitat reproductiva, de manera que dir dona o mare és substituït per “cossos gestants”, “progenitor gestant”, “cossos menstruants”, “persones que sagnen”, etc.
Les lleis “trans” són un atemptat a la infància i l’adolescència. Promouen entre infants i joves la idea acientífica que es pot “néixer en un cos equivocat”, que les preferències per jocs, vestits, pentinats i amistats poden ser indicadors de pertànyer a un o altre sexe. I introdueixen aquestes idees a les escoles i als instituts, en la formació del professorat i els tallers “de sensibilització sobre la diversitat” impartits per entitats transactivistes i adreçats a l’alumnat i les famílies, que suplanten la coeducació o educació en igualtat entre dones i homes.
- Consideren que una criatura pot “autodeterminar el seu gènere” (adaptar el seu cos sexuat a la seva percepció distorsionada) i que és un dret aturar i malmetre el seu desenvolupament físic amb blocadors de la pubertat, hormonació creuada i mutilació del seu cos sa (amputant-se els pits / els genitals) per assolir una aparença de l’altre sexe.
- Abordar el malestar i el rebuig del propi cos sexuat com una percepció distorsionada i intentar explorar-ne les causes es considera una “patologització” inacceptable i punible. No “afirmar la identitat sentida” del o de la menor pot fer perdre la custòdia per risc de maltractament, en el cas de la família, i enfrontar-se a sancions en el cas del professorat.
Les lleis “trans” són homòfobes. Les persones del col·lectiu LGB, especialment en edats joves, poden ser pressionades a “transicionar” abans que acceptar la seva homosexualitat i, en el cas de les lesbianes, a acceptar homes que s’autoidentifiquen com a dones i lesbianes però conserven intactes els genitals.
Les lleis “trans” desprotegeixen les persones en situació de transsexualitat. Els equips interdisciplinaris experts en el tractament de la disfòria o incongruència “de gènere”, no han estat consultats en cap moment pel Ministerio de Igualdad. I s’oposen frontalment a aquestes propostes de lleis perquè, entre altres coses, estableixen que sense exploració ni especialització qualsevol servei mèdic pot procedir a la “transició” només amb el desig que formuli la persona.
Finalment, oposar-se a aquesta ideologia i denunciar les seves nefastes conseqüències serà considerat discurs i delicte d’odi i motiu de persecució legal.
Per tot el que s’ha exposat, instem el Govern a protegir els drets les dones, de la infància i de les persones LGB, així com de les persones en situació de transsexualitat, a impedir que s’aprovin les lleis “trans” i que s’elimini de l’ordenament jurídic actual, estatal i autonòmic, les portes del darrere per on estan penetrant els articles basats en l’agenda queer, finançada pel Big Pharma i el lobby neoliberal internacional, que també està al darrere de l’explotació sexual i reproductiva de les dones.
Les declaracions reiterades de la ministra Irene Montero prometent que hi haurà una “llei trans” al Congreso coincidint amb la setmana del #Orgullo2021, sense haver-se reunit amb el moviment feminista després de molts mesos d’haver-li demanat repetidament, ha indignat les nostres organitzacions.
Malgrat les amenaces rebudes per les feministes d’algunes ciutats, que s’hi voldrien sumar i temen per la seva integritat si convoquen, des del moviment feminista cridem a la mobilització aquest 26 de juny a totes les ciutats de l’Estat A FAVOR DE L’AGENDA FEMINISTA I CONTRA LES LLEIS “TRANS”.






Sumem les nostres veus
Poden signar el manifest de Confluencia Movimiento Feminista tant persones a títol individual com organitzacions.