Foto de portada: Agustín Millán.
El passat divendres 27 de maig, a les 11 de la nit, un nodrit grup de dones feministes catalanes vàrem pujar a un autocar a Barcelona amb destinació a una cita ineludible: la manifestació per l’abolició de la prostitució prevista per al dia següent a Madrid. El viatge nocturn va ser llarg, però el compromís de lluitar per l’abolició del sistema prostitucional en un país que encapçala el lamentable rànquing europeu en “consum” de prostitució ens va proporcionar l’energia necessària.
I és que, malgrat que és un país avançat en legislació social, especialment en matèria d’igualtat entre dones i homes, Espanya continua sent el gran prostíbul d’Europa. El 32% dels homes espanyols admeten haver pagat per sexe i es calcula que hi ha al voltant de 300.000 dones explotades sexualment. El nostre país és el principal consumidor europeu de prostitució i turisme d’explotació sexual i la tercera destinació mundial de tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual.
Això es deu a una legislació laxa, particularment a partir de la despenalització dels prostíbuls en la reforma del Codi Penal de 1995, que ha permès que el proxenetisme prosperi i que la prostitució es normalitzi com a part de l’oci masculí. La prostitució és un fenomen complex i integral que abasta múltiples àmbits, des de la violència masclista fins a les lleis d’immigració. Comprèn activitats inequívocament il·legals, com el tràfic de persones, i situacions tolerades que ara es troben en un llimb jurídic. La prostitució es troba al cor de la intersecció entre el capitalisme i el patriarcat, per això parlem de tot un sistema prostitucional, i per això una Llei de tracta, com la que pretén aprovar el Govern, que persegueixi només les formes més greus de proxenetisme, és un pedaç que no va contra l’arrel del problema.
El desembre del 2020 el moviment feminista va presentar al Govern d’Espanya la seva proposta de llei per abolir la prostitució: la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP). Aquesta proposta de llei, nascuda del treball conjunt de la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució (PAP), reclama la protecció i l’atenció integral a les dones que estan o han estat prostituïdes, la penalització dels que exploten la prostitució aliena i la desactivació de la demanda sancionant els puters, així com la conscienciació social sobre la prostitució com una de les formes més execrables de violència contra les dones. Aquest tipus de legislació abolicionista, coneguda com “el model nòrdic”, ja està en vigor a 5 països europeus: Suècia, Noruega, Islàndia, Irlanda i França, així com a d’altres arreu del món. La seva aplicació ha estat un èxit. No només ha reduït el mercat prostitucional a mínims, sinó que també ha aconseguit canviar la percpeció social sobre la prostitució en aquests països. I és que la llei no només persegueix i/o protegeix, sinó que també educa.
Els objectius principals de la LOASP són:
- Garantir drets, recursos i protecció integral a les dones prostituïdes reconeixent-les com a víctimes de violència masclista.
- Desmantellar el proxenetisme i la indústria de l’explotació sexual.
- Desactivar la demanda de prostitució, mesures administratives i penals.
Per fer-ho, cal que aquesta llei sigui orgànica, perquè al tractar-se d’un fenomen integral que abasta múltiples àmbits és imprescindible la modificació de diferents textos normatius: la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per perseguir totes les formes de proxenetisme, incloent la terceria locativa; la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, per ampliar el reconeixement de víctima a dones en situació de prostitució; la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de la publicitat, per prohibir la publicitat relativa a les indústries de l’explotació sexual; la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, per adaptar-la a una perspectiva abolicionista en el cas de l’explotació sexual al carrer suprimint l’actual regulació que permet la penalització de les dones prostituïdes, i la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, per donar cobertura a les dones que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa.
Des que la PAP es va reunir amb el Ministeri d’Igualtat, aquell desembre del 2020, per lliurar-li una llei abolicionista ja elaborada, les reiterades demandes del moviment feminista per legislar sobre aquesta matèria han estat ignorades. Tot i les promeses electorals, el govern ha demostrat que la lluita contra l’explotació sexual de les dones no solament no és una prioritat, sinó que a més la prostitució és carn de mercadeig parlamentari entre grups polítics. Un exemple recent n’és el vergonyós debat parlamentari sobre la Llei de Llibertat Sexual (Llei del només sí és sí): la inclusió inicial de la persecució penal de la terceria locativa com a forma de proxenetisme va acabar sent desestimada per salvaguardar una majoria parlamentària determinada.
Per aquest motiu, el moviment feminista va sortir el 28 de maig pels carrers de Madrid. El dissabte al migdia la plaça Cibeles, punt de trobada de les més de 180 associacions que participàvem en la marxa, es va començar a omplir de pancartes abolicionistes i de milers de dones feministes vingudes de diferents racons de l’Estat, unides per un objectiu comú. La marxa es va organitzar per blocs, en els quals van participar tant organitzacions d’àmbit estatal i partits polítics feministes com associacions territorials vingudes de tot arreu, entre les quals Feministes de Catalunya.
Les altes temperatures ens van acompanyar durant tot el recorregut de tres hores des de la plaça Cibeles fins a la plaça d’España, passant pel carrer d’Alcalá i Gran Vía. Aquesta darrera, al seu pas per Callao, estava plena de locals i turistes que passejaven pel centre de Madrid i que ens miraven amb curiositat. Algunes dones ens van preguntar el motiu de la manifestació i, després d’escoltar amb interès les nostres explicacions, s’hi van unir, encomanades de la força de les nostres veus i impulsades per un sentiment de sororitat.
Tot i que hi faltaven i encara falten moltes veus en aquesta reivindicació històrica de l’agenda feminista, la manifestació del passat 28 de maig a favor de la LOASP ha aconseguit visibilitzar una lluita fonamental pels DDHH de dones i nenes i donar-li el lloc que es mereix a l’actual agenda política. Sabem que no hi haurà una societat amb relacions d’igualtat entre dones i homes mentre la institució patriarcal més antiga, que legitima l’accés dels homes al cos de les dones a canvi de diners, segueixi en vigor. Més que mai, continuem unides fins a assolir l’objectiu: l’abolició d’un entramat delictiu que, sovint amb el vistiplau o la inacció institucional, destrossa la vida de centenars de milers de dones i nenes a tot l’Estat. L’abolició de la prostitució és una qüestió prioritària de l’agenda feminista: el futur de les dones en depèn.
PELS DRETS DE LES DONES, LLEI ABOLICIONISTA JA!
Podeu consultar la proposta completa de la LOASP al següent enllaç: https://leyabolicionista.es/