El passat 26 de juny ens vam aplegar unes 200 feministes de diferents organitzacions de tot Catalunya per reivindicar l’agenda feminista, denunciar la passivitat de les institucions davant dels més de 50 feminicidis que ja portem aquest any i posar el focus en la distopia que suposa l’aprovació de les lleis d’autodeterminació del sexe registral. Aquesta concentració s’ha realitzat en el marc d’una convocatòria estatal coordinada per la Confluència del Moviment Feminista que, entre d’altres, tenia com a lema “Els feminicides no s’equivoquen de sexe”.
Les concentracions i accions a favor de l’agenda feminista i contra les lleis trans s’han convocat a les ciutats següents: Almeria, Barcelona, Gijón, Las Palmas de Gran Canaria, Granada, Màlaga, Madrid, Múrcia, Ponferrada, Santander, Sevilla, Vigo , València i Vitoria-Gasteiz. En totes s’ha posat èmfasi en l’augment dels feminicidis i s’ha denunciat que no sigui una prioritat ni per al govern ni, especialment, per al Ministeri d’Igualtat. També és flagrant la indiferència mostrada cap a les dones que pateixen explotació sexual i reproductiva en aquest país, el primer d’Europa en consum de prostitució. El Ministeri d’Igualtat s’ha negat de manera sistemàtica a reunir-se amb el moviment feminista i a escoltar les solucions i les propostes que planteja, com és el cas de la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP) redactada per les companyes de la Plataforma Abolició Prostitució (integrada per més de 200 associacions). Tampoc no s’han escoltat les reivindicacions de les organitzacions feministes sobre el perill real que suposen les lleis d’autodeterminació del sexe registral tant per a la infància i per als drets de les dones basats en el sexe com per a les persones homosexuals.
El moviment feminista sempre ha estat seriós i compromès en les convocatòries. El permís d’ocupació de via pública a Barcelona es va sol·licitar amb 20 dies d’antelació, com exigeix la normativa. Com que no és la primera vegada que es convoquen contramanifestacions il·legals, Feministes de Catalunya té un “equip de seguretat” a cadascuna de les seves convocatòries, que s’encarrega de vigilar i avisar, en cas de necessitat, a les forces i cossos de seguretat, procurant sempre la protecció de les persones que acudeixen a les nostres concentracions. El 26 de juny de l’any passat ja vam patir agressions verbals, intents d’agressions físiques i persecucions. Les feministes portem més de 300 anys lluitant contra el patriarcat, no ens espanten les amenaces, però l’assetjament, la violència verbal i l’amenaça de violència física busquen clarament desmobilitzar i desmotivar les dones que exerceixen el dret a la lliure manifestació.
Des del moment en què vam anunciar a través de les xarxes socials aquesta darrera concentració a la plaça Sant Jaume, ens van arribar notícies de diverses convocatòries de contramanifestacions per part de col·lectius transactivistes. El passat 16 de maig un grup de persones va amenaçar de cremar, amb els assistents dins, la llibreria on es feia la presentació del llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado, de José Errasti i Marino Pérez, acte conduït per la nostra presidenta Sílvia Carrasco a La Casa del Llibre de Barcelona. Ja allà vam haver d’assumir que aquestes contramanifestacions il·legals podien suposar un perill real per a les dones que volguessin assistir a la concentració del 26 de juny. Així que vam posar en coneixement del cos de Mossos d’Esquadra les amenaces amb prou antelació perquè els seus efectius es poguessin preparar.
Cap a les 11h del matí del dia 26 de juny vam anar arribant a la plaça Sant Jaume algunes dones organitzadores de la concentració amb tot el material necessari. Ens vam adonar que ja ens hi esperaven els transactivistes en petits grups dispersats per la plaça.
A les 12h, quan començava l’esdeveniment, vam estendre a terra, davant la porta de l’Ajuntament, les pancartes de les associacions convocants, un llençol on teníem previst fer una acció amb les assistents i una línia amb petits cartells amb tots els noms de les dones assassinades víctimes de violència masclista aquest any. En aquell moment el nombre d’individus va créixer exponencialment i es van agrupar just davant de la concentració que legalment teníem convocada. Van començar intimidant les assistents amb crits, xiulets, burles i provocacions, interferint en el desenvolupament de la concentració. Atès que les forces policials no hi intervenien, ens vam veure obligades a col·locar la línia de noms a terra, just davant de les pancartes, tractant de delimitar l’espai i de protegir les dones assistents. Algunes components de l’equip de seguretat es van acostar a aquest grup amb la intenció de calmar l’ambient i fer-los entendre que estaven entorpint el desenvolupament del dret fonamental de concentració i manifestació, però no van atendre les nostres peticions. Algunes altres van anar a avisar els equips de Mossos que eren a l’entrada de la plaça, però aquests van decidir no intervenir.
Durant aproximadament una hora des del començament de l’acte, en què les assistents marcaven amb pintura vermella les mans en un llençol en record de les dones assassinades i en repulsa pels assassinats masclistes, els grups de transactivistes no van deixar d’interrompre l’acte, espatllant el nostre material, trepitjant i vessant aigua sobre la línia que havíem col·locat amb els noms de les dones assassinades i impedint que es llegís el manifest preparat.
Vam reclamar amb insistència la protecció policial durant una hora, però un dels coordinadors ens va advertir, en paraules literals, “siguem realistes, per actuar contra ells en un cas així han d’armar-la molt grossa”. Només quan van començar a trepitjar i estripar el nostre material, el cos de Mossos d’Esquadra va crear un cordó policial per protegir-nos. Això, però, no va suposar que poguéssim exercir amb llibertat el nostre dret a la lliure manifestació. Tot i haver complert tots els requeriments legals, sorprèn que no es protegeixi el lliure desenvolupament de concentració pacífica i la llibertat d’expressió.
Crida l’atenció que les forces policials no dissolguin aquestes contramanifestacions il·legals ni demanin la documentació a persones que ja han comès aquests fets prèviament i que es permeti la provocació i la persecució constant de les feministes. Les accions comeses per aquestes persones van violar clarament l’art. 74 bis de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona (Acord del Consell Plenari de 23-12-2005), passejant-se despullats davant del cos policial, que en cap cas va dissuadir ni va requerir documentació als qui van passar almenys dues hores davant de la concentració sense roba, increpant les assistents, entre les quals hi havia també menors d’edat. Ni tan sols va intervenir la policia quan un conegut membre del grup de transactivistes va exhibir impunement a manera de bandera una samarreta amb un missatge incitant clarament a la violència contra les dones, “assassina una feminista radical” (kill the terf), o quan el grup corejava alegrement “abolo (dona abolicionista) muerta, abono pa mi huerta”. Mai, mai, les feministes hem desitjat la mort a ningú. Mai se sentirà ni es veurà en una concentració feminista un eslògan com aquest. No obstant això, ens acusen de fòbies inexistents mentre es normalitza, es banalitza i es tolera la misogínia transgenerista que incita a assassinar dones.
Aquesta mateixa Ordenança disposa a l’article 18 que quan les conductes contràries a la dignitat de les persones o discriminatòries puguin ser constitutives d’il·lícits penals, els agents de l’autoritat ho posaran en coneixement de l’autoritat judicial competent. No obstant això, no tenim cap constància que els agents hagin posat en coneixement de les autoritats aquesta pertorbació del legítim dret a reunió i manifestació. I, per altra banda, no deixa de sorprendre la seva passivitat davant les conductes exhibicionistes i obscenes suposadament transgressores que van fer gala els contramanifestants davant de nosaltres i davant de totes les persones, menors inclosos, que estaven en aquell moment a la via pública.
Al final de la concentració, mentre esperàvem que els contramanifestants es dissolguessin i que la policia ens escortés fins a la boca de metro més propera, un grup reduït es va dedicar a retirar entre riallades les agulles d’estendre que mantenien units els fulls amb els noms de les dones assassinades perquè se’ls emportés el vent i no en quedés ni la memòria.
S’està fent servir un nou sistema de censura contra les legítimes reivindicacions del Moviment Feminista: grupuscles que increpen, insulten, agredeixen i impedeixen el lliure exercici del dret de manifestació i de la llibertat d’expressió amb la connivència de les institucions que, en comptes de protegir-nos, encoratgen i protegeixen els esvalotadors i ens donen com a única opció desconvocar les nostres accions. De fet, en els darrers actes en què hem necessitat protecció policial, en comptes de dissoldre aquests grups esvalotadors, l’únic que s’ha fet ha estat acompanyar les dones assistents a la concentració perquè sortissin amb seguretat per evitar persecucions com les patides els darrers 6 i 8 de març a Barcelona, 10 de desembre a Girona o 26 de juny de 2021 també a Barcelona.
Reivindiquem que aquests fets surtin a la llum, que els expliquin els mitjans de comunicació que romanen impassibles davant situacions tan greus sense complir amb la seva missió informativa plural malgrat que sempre estan convocats, i que les institucions actuïn davant dels qui conculquen els drets fonamentals de llibertat d’expressió, manifestació i concentració de les dones feministes.
No volem màrtirs. No volem haver de dir que ja havíem advertit de l’espiral de violència que estàvem patint. Volem que s’escoltin els nostres arguments ara, no volem ser notícia per ser víctimes, lluitem perquè ser víctima no hagi de ser mai el destí de les dones.