Comunicat de Feministes de Catalunya davant l’agressió patida a La casa del llibre per part de transactivistes
El 16 de maig de 2022, sí, de 2022, vam haver de ser evacuades per la policia de la presentació del llibre “Nadie nace en un cuerpo equivocado”, de José Errasti i Marino Pérez, que comptava amb la intervenció de la nostra presidenta, Sílvia Carrasco.
Hores abans ja hi havia organitzats un boicot exterior i un d’interior, que van fer que haguessin de reforçar la seguretat del local per poder protegir les assistents, i va impedir a vàries persones accedir al local. Després que les companyes fossin amenaçades -fins al punt de cremar la llibreria amb elles a dins-, agredides i assetjades per una concentració transactivista i violenta, l’acte va haver de suspendre’s tot just encetar el debat posterior a la presentació. Seguidament, la premsa va posicionar-se ràpidament al costat dels violents (“Los mossos cargan contra activistas LGTBI en una protesta contra un libro tránsfobo” – El Periódico), tergiversant totalment els fets. Posteriorment, vam saber que les llibreries “Abacus” i “La Central” es negaven a vendre el llibre.
Acabada la crònica, procedirem a valorar aquests fets que costa enquadrar al sXXI i que recorden als temps de la inquisició. Com si es tractés de llavors, el lobby queer desplega els seus adeptes contra les heretges, les feministes, que no acceptem els seus dogmes ni els seus postulats generistes. La crema de llibres s’ha tornat en crema de llibreries, boicot i censura al lliure pensament. Dins de la secta no hi ha espai pel debat racional ni per l’argumentació lògica, sinó tan sols per l’odi al propi cos, la negació de l’existència del sexe i la transformació del gènere en una identitat a validar, basada en el sexisme més tradicional.
És per això que aquest llibre amenaça els principis del pensament queer. Es tracta d’un llibre que promou l’estima cap al propi cos (vegeu les ressenyes de Sílvia Carrasco i de Laura Freixas), i que certifica allò que la biologia fa innegable: ningú neix en un cos equivocat. No se sent rebuig cap al propi cos, sinó cap al gènere -una construcció social que associa rols diferents a homes i a dones-. La feminitat és el que cal abolir, la idea de que una dona ho és perquè és femenina és el que realment cal combatre. Reafirmar el gènere com a identitat en lloc de com a opressió significa oposar-se al moviment feminista. Reforçar els rols de gènere venent la idea que un pot escollir la seva opressió és, a part d’una incoherència, una falsa esperança que es ven a les dones per enriquir les butxaques del lobby. No ens deixem enganyar, el feminisme és abolicionista del gènere, i la resta és antifeminisme.
Aquesta no és la primera vegada que veiem transactivistes agredint feministes encara que els mitjans no n’informin. És el plat de cada 8M, el tema recurrent a les aules (darrerament en el cas de la Juana Gallego), i és el linxament constant a les xarxes socials (per exemple, la JK Rowling, només cal veure els testimonis del darrer Congrés de Dofemco). Torna la caça de bruixes, tornen els acomiadaments i el boicot cap a les dones que qüestionen el dogma. Retorna la violència per esquivar el debat i retorna la santa inquisició.
Com abans, les feministes serem la resistència i tornarem a ser les bruixes que no podran cremar. Si ens tornen a dur al passat, tornarem a guanyar.