Com cada Sant Jordi, des de Feministes de Catalunya us proposem una selecció de llibres sobre les principals problemàtiques que afecten les dones amb motiu del Dia Internacional del Llibre. Tenim el plaer de presentar-vos una variada proposta de literatura infantil i juvenil, així com també de novel·la i assaig. Aquesta selecció inclou des de la importància de qüestionar els estereotips sexistes a la infància o el foment entre les nenes de les carreres científiques amb menys presència femenina, fins a l’explotació reproductiva dels ventres de lloguer i l’explotació sexual de la pornografia, passant per altres assajos i biografies sobre feminisme, educació, violència sexual i interessants novel·les publicades recentment que estem segures que agradaran a les lectores. Recuperem, a més, antics títols pioners en la crítica al transgenerisme, reivindicats a les obres d’autores molt més recents també incloses a la selecció i que denuncien la difícil situació en què es troba actualment el feminisme davant la voladura controlada del seu subjecte polític. Gaudiu-ne de la lectura!
1- Quan les nenes volen alt, Raquel Díaz Reguera
L’Adriana, la Virgínia i la Martina volen fer moltes coses i tenen molts somnis. Però es troben amb tota mena de prejudicis i estereotips sexistes que el Sr. Nohoaconseguirsapàs els deixa com pedres a les motxilles i les butxaques per impedir-los volar tan alt com elles voldrien. Les tres nenes descobriran la trampa i l’engany, es desfaran de totes les pedres i podran arribar tan alt i tan lluny com vulguin. El llibre fa una crítica dels estereotips i prejudicis sexistes que afecten sobretot a les nenes i defensa la necessitat de superar-los.
2- L’Ada magnífica, científica (2018), d’Andrea Beaty i David Roberts
Ens trobem davant d’una narració que es va escriure per promoure l’interès de les noies per la ciència. Ada Marie és una noia que porta el nom de dues científiques importants, Ada Lovelace, que va ser la primera programadora de la Història a més de ser matemàtica, i Marie Curie, física i química, i la primera dona que va guanyar un premi Nobel. Ada Marie és una noia que té preocupats els seus pares perquè malgrat que és molt observadora, no parla, fins que trenca el silenci i no para de fer preguntes: Per què? Com? Què? Per què les roses tenen espines? D’on procedeix aquesta pudor? I fa experiments com una veritable científica. L’èxit d’aquesta història ha continuat en més llibres i una sèrie de televisió que es pot veure a través de la plataforma Netflix.
3- Matilda Einstein (2021), Projecte #NOMOREMATILDES
Què hauria passat si Albert Einstein hagués estat una dona? Hauria tingut la possibilitat de desenvolupar la seva carrera i obtenir el premi Nobel en les mateixes condicions que sent un home? ¿L’haurien deixat estudiar amb la mateixa llibertat? S’hauria pogut dedicar a la carrera sense preocupar-se dels treballs domèstics? Aquest és el punt de partit del conte Matilda Einstein, ficció que forma part del projecte #NoMoreMatildas sobre les dones investigadores i científiques. El projecte ha estat impulsat per l’AMIT (Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas) i Gettingbetter Creative Studio, amb Dos Passos Agencia Literaria y Comunicación i la productora Kamestudio. El relat és una denúncia de l’efecte Matilda, que és com s’anomena al fet que la contribució de les dones a la ciència és ignorada i ocultada i sovint els seus descobriments són atribuïts a homes. És també una reivindicació del paper de les dones en la ciència, el pròleg reivindica la figura de Mileva Maric, casada amb Albert Einstein i que segons tots els indicis probablement va ser coautora de la teoria de la relativitat. Així, Matilde Einstein va poder estudiar encara que els seus pares la trobaven una mica rara perquè estudiava ciències en comptes de dedicar-se a altres coses més “femenines”. I així va poder investigar encara que també s’havia d’ocupar de les tasques domèstiques i va…descobriu-ho!
4- Feminismo: lugares y ecos (2023), de Luisa Posadas Kubissa
Els llocs per on ha transitat el pensament feminista són els llocs per on transita la humanitat. Aquest llibre en vol recórrer alguns, que avui marquen l’agenda urgent del feminisme, com són la violència sexual o la feminització de la pobresa. Parlar sobre aquestes urgències és parlar sobre les urgències de la desigualtat, parlar sobre com les ha pensat la crítica i la praxi feminista i quines propostes s’ha imaginat per posar-hi remei. Però aquestes anàlisis han estat possibles a partir del pensament i la dedicació de les dones que s’han aturat a abordar-les. Per això, aquest llibre també és un rescat: un rescat de veus femenines, d’ecos, que en tres diferents períodes de la nostra història occidental han elaborat un discurs en clau feminista. I que han quedat una mica relegades d’aquesta genealogia feminista en què en aquest llibre se les vol ressituar. A partir d’aquí, avui se’ns obre el problema de com pensar el subjecte polític feminista, com pensar les dones. I aquí es proposa una reflexió que, prenent com a fil dos discursos actuals, planteja moure’s en una comprensió de les “dones” que no les entengui des d’una visió essencialista, però que tampoc no les presenti com una ficció buida. L’originalitat d’aquest llibre és recórrer, per tant, temàticament i històricament, els problemes que ocupen el feminisme, entrant també en un debat actual. I fer-se càrrec d’aquesta manera dels temes, els ecos històrics i els debats que ocupen la humanitat quan es planteja allò que sap d’ella mateixa i ho tradueix en conceptes.
5- Cauterio (2022), de Lucía Lijtmaer
És l’estiu del 2014. Una dona jove que acaba de ser abandonada per la seva parella fuig de Barcelona a Madrid amb un secret i la convicció que l’apocalipsi s’acosta. Quatre segles abans, una altra dona, Deborah Moody –que va passar a la història com «la dona més perillosa del món»–, es veu obligada a emigrar a les colònies d’Amèrica del Nord carregant alhora un altre secret, molt diferent. Què tenen en comú aquestes dues dones? Per què han decidit allunyar-se d’allò que coneixen i tornar a començar? Les seves veus desgranen dues històries creuades sobre violència i hipocresia, bruixes i remeiers. Sobre Salem com a possibilitat d’un món nou on alguna cosa pugui fructificar, lluny de qui jutja i condemna. Sobre Barcelona com un espai piratejat, inhumà i trencat per la gentrificació, a la vora del col·lapse, en què l’enamorament és una malaltia i res no es pot salvar. O sí? Amb una prosa deutora de Bret Easton Ellis i Mercè Rodoreda, no exempta d’ironia, sarcasme i misteri, Lucía Lijtmaer ha escrit una novel·la rodona sobre la fugida del dolor com a forma de supervivència i la rebel·lió davant dels rols de gènere contemporanis. Alhora, retrata la ciutat com un personatge més, orgullós i abandonat, que mira els seus habitants amb menyspreu i sembla dir: segueixo aquí, malgrat tot, enfonsa’t amb mi. Davant l’autodestrucció, l’autora proposa una solució radical: cremar-ho tot. Només així tot cauteritzarà.
6- Fireweed: a political autobiography (2003, Temple University Press), de Gerda Lerner
El més sorprenent d’aquesta obra autobiogràfica de Gerda Lerner és que encara no s’hagin comprat els drets per fer-ne una pel·lícula com a homenatge, divulgació i formació massiva de les joves generacions feministes. Amb el subtítol “una autobiografia política”, Gerda s’aplica a si mateixa la tècnica d’una historiadora que busseja en les seves circumstàncies i experiències vitals, veritablement trepidants i en primera línia durant gairebé tota la vida, per revelar-nos les condicions objectives que la van portar a esdevenir la pionera de la història de les dones. No són aquestes les seves paraules, sinó les nostres –al contrari, el relat és ben lluny de la grandiloqüència i l’heroïcitat–. Comparant el seu afany vital amb el d’aquesta planta, fireweed, l’herba de foc que sobreviu i creix malgrat que incendis successius arrasin el seu entorn íntim i social, Gerda comparteix les idees i emocions que van forjar el seu caràcter, les seves relacions i lleialtats més íntimes, el seu compromís militant i el seu projecte feminista. Nascuda a Viena en una família jueva burgesa no exactament practicant, pateix el buit i fins i tot la presó com a adolescent, fuig als EUA i s’obsessiona a perfeccionar l’escriptura en anglès per ser fidel al seu desig inesgotable de saber i compartir el seu pensament. Passa per la precarietat laboral, la militància comunista i l’esgotament, pel Hollywood dels guionistes i el macartisme, per la cura familiar i pels drets civils i, ja arribada a la mitjana edat, quan finalment pot estudiar a la universitat, es llança a indagar sobre allò que no estava ni pensat ni escrit: explicar la història des de les dones és reescriure-la per a tota la Humanitat. I des de la seva vida i la seva obra ens interpel·la, sense remei, per sempre.
7- The Transsexual Empire (1979), de Janice Raymond
Janice Raymond va ser la primera veu crítica amb el llavors anomenat transsexualisme i que ara es coneix com a transgenerisme. Ja al 1979 veu els vincles de la transsexualitat amb la indústria medicofarmacèutica, que estava començant a crear un imperi amb molts beneficis basant-se en una experimentació mèdica de dubtosa qualitat ètica. Raymond critica l’argumentació biologicista i sexista d’un dels iniciadors d’aquesta indústria, John Money, sexòleg que, contra el que estava evidenciant la teoria feminista –que el gènere es refereix al conjunt de rols i estereotips assignats segons el sexe creant una jerarquia sexual que oprimeix les dones– va començar a defensar la idea prenatal de la identitat de gènere i la immutabilitat de les diferències de gènere. És per això que el transsexualisme, ens diu, reforça els estereotips sexistes i xoca amb el feminisme, ja que ens està dient que la “feminitat” patriarcal és el que és una dona. D’altra banda, Raymond ens parla de la construcción transsexual de la “feminista lesbiana” i l’intent, ja en aquell temps, d’ocupació d’espais, creant divisió entre dones. Recentment, Janice Raymond ha publicat un altre llibre anomenat Doublethink analitzant-ne l’evolució posterior.
8- Gender hurts / El género daña (2021[2014]), de Sheila Jeffreys
Manllevem la pregunta que es feia Laura Lecuona a Tribuna Feminista el juny de 2022: us imagineu que en lloc de promocionar l’infame i obscurantista llibre de Judith Butler El gènere en disputa, s’hagués popularitzat qualsevol de les obres de Sheila Jeffreys? Especialment Gender hurts, obra d’obligadíssima lectura que està disponible en castellà des de fa dos anys gràcies a l’editorial feminista Labrys, i ja en té més d’una edició, en paper i digital. Un text rigorós, contundent i clar que estableix la genealogia i l’impacte de la penetració transgenerista com l’autèntic míssil disparat contra el feminisme, el seu absolut i radical oposat. Perquè, com diu la Laura, Sheila ja ho va veure venir, i és incomprensible que aquesta obra no sigui la referència més esmentada al nostre país per comprendre’n el fenomen, amb honroses excepcions. Per exemple, a La Coeducación secuestrada. Crítica feminista a la penetración de las ideas transgeneristas en la educación, coordinat per Sílvia Carrasco i signat també per Ana Hidalgo, Araceli Muñoz i Marina Pibernat. Perquè, a més del recorregut històric i ideològic, Sheila Jeffreys inclou entre els diferents apartats i capítols (entre els quals destaca l’anàlisi del xoc de drets que afecta la situació de les dones) la utilització dels menors com a pretext del transactivisme adult i la qualifica implacablement d’eugenèsia de gènere. A les darreres pàgines del llibre, adverteix: “Els danys [del transgenerisme] són tan terribles que no és èticament acceptable apartar-ne la mirada”. Si no teniu temps de llegir cap altre llibre feminista aquest any que sigui Gender hurts!
9- ¿Gestación subrogada? Un enfoque feminista abolicionista de la explotación reproductiva (2023), CIAMS
Autores de tot el món van acudir a la crida de la CIAMS (Coalició Internacional per a l’Abolició de la Gestació per Substitució – Explotació Reproductiva) i van aportar les seves col·laboracions per fer possible tres edicions diferents en anglès, francès i espanyol. És una obra col·lectiva, l’edició en espanyol de la qual està coordinada per Berta O. García, que reuneix vint-i-dos autores de deu països que analitzen des de diferents angles les múltiples facetes de la mal anomenada gestació subrogada. A través de les seves pàgines, podem veure com operen els ressorts de l’explotació reproductiva de les dones i la cosificació i la mercantilització d’éssers humans nounats. Mentre que la violència contra les dones està sent reconeguda com una xacra mundial que s’ha de combatre, els influents i rics promotors del mercat de la reproducció humana es mouen sense treva per aconseguir legalitzar la violència de l’explotació reproductiva de les dones i el comerç dels seus fills nounats. Per més que la ideologia ultraliberal s’entesti a disfressar de dret i de lliure elecció de les dones el sacrifici –amb preu o sense– de la seva capacitat reproductiva, aquest llibre ens mostra que no hi ha lliure elecció en l’acceptació de les violències mèdiques, psicològiques i econòmiques. I que la mal anomenada gestació subrogada també és violència contra els nadons, als quals transforma en objecte d’encàrrec, fabricació i transacció mercantil, usurpant-los l’estatus de persona subjecte de drets.
10- El retrat de casada (2023), de Maggie O’Farrell
Florència, mitjans del segle XVI. Lucrezia, tercera filla del gran duc Cosimo de Mèdici, és una nena callada i perspicaç, amb un singular talent per al dibuix, que gaudeix del seu discret i tranquil lloc al palazzo. Però quan mor la seva germana Maria, just abans de casar-se amb Alfonso d’Este, primogènit del duc de Ferrara, Lucrezia es converteix inesperadament en el centre d’atenció: el duc s’afanya a demanar la mà de Lucrezia i el pare a acceptar la petició. Poc després, amb només quinze anys, es trasllada a la cort de Ferrara, on és rebuda amb recel. El seu marit, dotze anys més gran, és un enigma: és en realitat l’home sensible i comprensiu que li va semblar al principi o un dèspota implacable a qui tothom té por? L’únic que està clar és el que s’espera d’ella: que proporcioni com més aviat millor un hereu que asseguri la continuïtat del títol. Amb la mateixa bellesa i emoció amb què ens va captivar en Hamnet, Maggie O’Farrell torna a demostrar el seu inigualable talent per endinsar-se en els racons del passat en El retrat de casada, una novel·la que reinterpreta des de la ficció un capítol de la Itàlia renaixentista i narra la lluita contra el destí d’una jove sorprenent.
11- Lolita contra el lobo (2022), Laura Strego y Nuria Coronado
Feministes de Catalunya va poder acompanyar les autores a la presentació del llibre a la FNAC de Pl. Catalunya a Barcelona. Aquesta n’és l’encerta ressenya de l’editorial que el publica, Serendipia: “El silenci, lluny de protegir cap dona, empodera el seu abusador. Per això Laura Strego, reconeguda il·lustradora feminista, ha volgut alçar la veu per denunciar els abusos sexuals que va patir des dels 12 als 17 anys de J.J.R.M, un amic del seu germà que li va trencar el més sagrat que es pot tenir: la innocència. En paraules de la Laura: “El meu botxí em va marcar com es marca una vaca. Com si fos part de la seva ramaderia, va decidir que no hi havia millor Lolita per a ell que jo i que l’entrepis o l’escala del meu edifici eren els millors llocs per fer amb mi el que volgués. La nena dels cabells llargs a qui va engatusar va quedar morta en vida des de llavors”.
Amb aquest relat, ple de dolor, però també de força i de denúncia, l’artista, juntament amb la periodista Nuria Coronado, descriuen la realitat que actualment viu el 20% dels menors del nostre país, d’aquests el 90 % són nenes. Des del grooming per enganyar-la, a la humiliació constant, el maltractament sexual o l’intent de suïcidi que va tenir. També mostren la complicitat d’una societat que en lloc d’estigmatitzar i perseguir els abusadors mira cap a una altra banda i esdevé així victimària. Avui Strego no és la Lolita feble sinó la dona forta que mira el seu abusador per dir-li que no va guanyar la partida: “Així reescric el final del conte. Soc jo la que continua dempeus. Soc una supervivent”. El pròleg del llibre és de Patricia Sornosa i l’epíleg de Laura Redondo.
12- La coeducación secuestrada (2022), de Silvia Carrasco, Ana Hidalgo, Araceli Muñoz y Marina Pibernat
La coeducació, l’eina feminista clau per lluitar des de l’escola contra el patriarcat que persisteix malgrat les lleis que ens declaren iguals, ha estat segrestada. El que semblava un renovat interès per la coeducació per part de governs de tot signe és en realitat una suplantació per introduir les idees transgeneristes reaccionàries a totes les etapes educatives. Inspirades en la teoria queer i aparentant una intenció transgressora i alliberadora, sostenen l’existència d’una infància i una adolescència trans, que es basa en una altra ficció transmesa ara des de la mateixa escola: la idea que es pot canviar de sexe, que es pot néixer en un cos equivocat i que ser dona o home és un sentiment. A les comunitats autònomes s’han anat aprovant normatives que converteixen la ideologia transgenerista en la nova veritat i estableixen sancions per al professorat i les famílies que dubten o discrepen de “l’autodiagnòstic” infantil i adolescent i de les seves “identitats sentides”. Quan altres països ja fan marxa enrere, a Espanya augmenta el dany irreversible amb tractaments hormonals i cirurgies a un nombre creixent de menors, especialment noies, que es declaren trans després de la seva exposició a aquestes idees, i es converteixen en dependents de la indústria farmacèutica. Però les autores van més enllà. Argumenten que això no és una moda ni només obeeix a interessos econòmics immediats: forma part d’un projecte per al qual els drets de la ciutadania i, més encara, els drets de les dones i de la infància, són una nosa. L’aclaparadora propaganda que difon i recolza el transgenerisme i l’exclusió de les veus crítiques als mitjans resulta, com a mínim, inquietant. Aquesta obra ja va per la segona edició i les presentacions a Catalunya han patit diversos boicots i intents de cancel·lació. Fins i tot hi ha llibreries que es neguen a vendre’l, cosa que constitueix un motiu excel·lent per llegir-lo.
13- Pornografía. El placer del poder (2020), de Rosa Cobo
Fa dècades, el feminisme ja va advertir que la pornografia és una escola de violació que ensenya els seus consumidors a excitar-se i gaudir sexualment de la violència contra les dones. Així, lluny de ser una simple ficció, el porno té un impacte concret en les relacions entre dones i homes, noies i nois. Feministes de Catalunya va tenir el plaer de participar en la presentació a Barcelona d’aquesta obra de Rosa Cobo, en la qual l’autora fa un retrat de la història i els orígens de la pornografia, n’explica l’estreta relació amb la violència sexual contra les dones i els efectes que provoca el seu consum. A més, també posa de manifest la relació intrínseca de la pornografia amb l’explotació sexual. Al capdavall, com deixa clar el subtítol de l’obra, estem davant d’una qüestió de poder, del poder patriarcal sobre el cos de les dones, que es representa al porno, que es posa en pràctica a la institució de la prostitució i que es manifesta també a través la violència sexual que patim les dones, que està augmentant entre els grups d’edat més joves en l’actual context digital i per l’exposició als continguts audiovisuals pornogràfics amb què es troben a la xarxa a una edat cada cop més primerenca. Sens dubte, un llibre imprescindible sobre la qüestió.
14- Cuando lo trans no es transgresor. Peligros y mentiras de la identidad de género (2023), de Laura Lecuona
Laura Lecuona no ha escrit un llibre, sinó una enciclopèdia sobre la reacció que suposa el transgenerisme davant del feminisme. Ha posat ordre a les idees, dilemes, arguments i debats que ens envaeixen artificialment amb una voluntat pedagògica i una profusió d’exemples, llistes, quadres i esquemes que impedeixen perdre’s en les trampes lingüístiques i ideològiques d’aquesta sinistra ideologia antifeminista. Però cal assenyalar que, a més de la seva gran contribució, el procés perquè l’obra veiés la llum ens dona en si mateix una mesura de l’hegemonia a què s’enfronten les feministes per explicar la veritat: assenyalar i demostrar en un llibre que allò “trans” és un engany li ha costat a l’autora que tota una gran editorial com Siglo XXI es retractés del compromís per publicar-lo i no li ha deixat més alternativa que l’autoedició. A més, es va retirar el llibre de la FIL, la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, Mèxic. Lecuona és una de les feministes que advoca per rebutjar el concepte de gènere, no en va la seva especialitat original és el llenguatge, i és a través dels paranys del llenguatge com ens introdueix en la seva extensa anàlisi, amb una perspectiva internacional molt necessària i que explica també perquè ben aviat aquesta obra serà traduïda i publicada en anglès. La millor notícia és que el llibre es llegeix en cercles feministes que es reuneixen per formar-se i consolidar la resistència. Es pot encarregar el llibre escrivint un correu electrònic a disentirnoesodio@gmail.com
15- El derecho a la educación (2019), Laura Nuño
L’educació patriarcal ha tingut sempre un caràcter instrumental que ha servit per preparar cada persona per complir el seu destí social. Aquest destí ha estat històricament la creació en el cas dels homes i la procreació en el de les dones. L’autora identifica i analitza fonamentalment cinc estratègies de què s’ha servit el patriarcat per excloure les dones de l’àmbit del coneixement i garantir la jerarquia sexual i la consegüent submissió: la segregació curricular, la demostració de dots i capacitats, la teoria de les excepcions, l’especificitat i el cribratge històric. Alhora, Laura Nuño recupera la genealogia i la vida i l’obra d’una infinitat de dones intencionalment oblidades al llarg de la història. Dones que van formar part de la lluita contra la desigualtat que perpetuaven aquests cinc mecanismes i que van pagar un alt preu personal. Un llibre que recomanem encaridament, per meravellar-nos i indignarnos a parts iguals.